Un dels més coneguts codetalkes comanxe, que v participar a la II Guerra Mundial, va morir als 83 anys d’edat.

L'últim dels nord-americans codificadors de la llengua comanche, encarregats d'evitar que les forces enemigues interceptessin els missatges dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, va morir en Tulsa, Oklahoma (centre), als 83 anys.

Charles Chibitty va ser un dels 14 codificadors de comanche que van desembarcar en les platges de Normandía en 1944 per a jugar un paper instrumental en la invasió que va canviar la balança de la guerra.

"M'agradaria saber què diables pensava (Adolf) Hitler quan va escoltar aquestes veus estranyes en la platja Omaha", va dir Chibitty en 2002, durant el Simposi de la Sobirania Indígena-Nord-americana. "És probable que encara l'hi estigui qüestionant en la seva tomba", va bromejar.

Els indígenes comanches van ser reclutats per l'exèrcit nord-americà en 1941 per a enviar missatges que resultessin indesxifrables per a les forces enemigues a Europa.
Igual que els Navajos van lluitar en el Pacífic i els Choctaws ho van fer en la Primera Guerra Mundial, els comanches es parlaven a través de ràdios i telèfons per a transmetre instruccions a les tropes. Els missatges eren més fàcils de traduir que els codis molt complexos, però eren impossibles de desxifrar per a l'enemic.

El primer missatge que va enviar Chibitty des de la platja Omaha a un pot que s'acostava deia: "Cinc milles a la dreta de l'àrea designada i cinc milles terra endins, la batalla és violenta i necessitem ajuda".

"Intentàvem que sabessin on estàvem perquè no ens disparessin per error", va dir en 2002 en una reunió amb el secretari de defensa nord-americà, Donald Rumsfeld.

Chibitty va rebre un gran nombre de premis pel seu servei i significativa contribució a la labor d'intel•ligència de l'Exèrcit nord-americà.

Va morir el 20 de juliol de 2005 després d'una llarga malaltia. Era conegut en tot el país per la seva participació en el Campionat Indígena de Dansa i va ser campió de boxa en l'Exèrcit.