El país es divideix en tres grans regions: l'Himàlaia, que s'estén a la frontera nord; la plana septentrional del Ganges, fèrtil i densament poblat i l'altiplà del Dècan, al centre. La serralada de l'Himàlaia impedeix el pas dels vents freds del nord. El clima està determinat pels monsons: és càlid i sec durant vuit mesos de l'any, i a l'estiu llueve copiosament. Predomina el conreu de l'arròs. Carbó i ferro són els principals recursos miners. A la zona de Caixmir (Kashmir), al nord-oest, hi ha importants reserves de petroli, en permanent litigi amb Pakistan.

Poble:

La població índia està formada per una multiplicitat de races, cultures i grups ètnics. La majoria té origen als pobles aris, que van crear la civilització vèdica. Al nord subsisteix la influència de les invasions àrabs ( dels segles VII a XIII) i mongòliques (del segle XII).p>

Religió:

83% hindús; 11% musulmans; sikhs 2,5%; cristians 2%; budistes 1 % i altres 0,5.

Idiomes:

400 llengües registrades, de les quals 18 són oficialment reconegudes, com l'hindi, bengalí, tàmil o urdu. L'anglès és un llenguatge associat, àmpliament utilitzat per raons administratives. Existeixen 16 llengües regionals oficials i infinitat de variants locals.

Situació actual:

L'Índia és el país on viu la sisena part de la població mundial. En els últims anys s'ha produït una reducció de la pobresa de manera espectacular i s'han aconseguit millores en l'educació. Malgrat això, moltes àrees del país han quedat al marge d'aquestes millores, especialment les zones frontereres amb Pakistan i Nepal.

Les diferències en matèria d'alfabetització entre les classes socials baixes i la resta de la població són molt altes. En els estats més pobres, la taxa d'alfabetització femenina és molt baixa (7% en el Rajasthan i un 9% en Madhya Pradesh).

La sanitat també presenta greus preocupacions. Una desnutrició generalitzada i una falta d'infraestructures, provoquen que la mortalitat sigui molt alta en els estats de les castes rurals i més pobres