Hi havia un cop un arqueòleg a Àfrica. Va anarr a l'Índia en pelegrinatge als Himalayas, particularment als temples i estructures antigues, als quals és molt difícil d'arribar, i en aquells temps molt més. Molta gent simplement no tornava. S'arribava a través de petits corriols a prop de precipicis de 3.000 m. de profunditat, amb neus perpètues. Tan sols una petita relliscada i tot s'hauria acabat. Ara les coses estan millor, però en el temps de què estic parlant era molt difícil.

L'home anava cansat, encara que portant molt poc equipatge (perquè portar molt equipatge a aquestes altures es fa impossible). Segons l'aire es va tornant més fi, es fa més difícil respirar.

Llavors davant d'ell, va veure una nena que no tindria més de deu anys, carregant un nen, molt grassonet, sobre les seves espatlles. Ella anava suant, respirant pesadament, i quan l'home va passar al seu costat li va dir: «Nena, deus estar molt cansada. Portes molt pes sobre teu».

La nena li va respondre: «Tu ets el que porta pes. Això no és un pes, això és el meu germanet».