Al parlar de l'hinduisme, fèiem referència a què gairebé tothom té una lleugera idea del tema. No obstant això la cosa es complica amb el Budisme. Segurament tots sabem que el seu fundador va ser Buda però, coneixem les diferències entre l'Hinduisme i el Budisme? Per començar a respondre a aquesta pregunta estaria bé que sapiguem que el Budisme es va originar com un moviment monacal dins la tradició hinduista, de la que Siddhartha Gautama va anar allunyant-se i fins i tot qüestionant: l'autoritat dels sacerdots, la validesa de les escriptures vèdiques, a més de rebutjar obertament la idea que els afers espirituals de les persones estiguessin determinats per la condició social dins la que neixen. (A això se li diu no tenir pèls a la llengua).

El Budisme pren el seu nom de Siddhartha Gautama (cap a 566-486 a C). A qui coneixem amb el nom de Buda (el Despert). La figura central del Budisme, és evidentment Buda, un príncep indi de naixement que va renunciar a la seva vida reial per alliberar-se del samsar, el cicle etern de naixement, mort i renaixement (us sona no?). Tot això va fer que Buda no fos considerat un Déu ni un ésser sobrenatural, sinó un home que havia trobat la resposta als dilemes més profunds de l'existència humana i havia compartit aquesta troballa amb els altres. Després d'un llarg període d'estudi, meditació i introspecció, va experimentar la il·luminació o el despertar. Després d'aquest fet va començar a predicar i a aconseguir els seus primers adeptes, i va emprendre la tasca de resumir les seves revelacions en les doctrines de les “Quatre Nobles Veritats” i el “Noble Senda Óctuplo” (és a dir, el camí de les vuit etapes).

Pel que fa a les Quatre Veritats, la primera revela que la vida és patiment, la segona diu que la causa del patiment és que perdem el cul per coses materials i per la nostra cobdícia. La tercera llança una mica d'esperança i ens diu que és possible acabar amb el patiment, per a això hem de superar la nostra ignorància i els lligams d'aquest món. L'última veritat és la del camí. Camí cap a on? Doncs cap al Nirvana i per arribar allí vuit etapes: comprensió justa, que és el mateix que tenir una adequada visió de les coses. Meditació justa, que equival a tenir bones intencions. Paraula justa, acció justa, base justa, interès just, atenció justa i concentració justa. (Els significats de la resta d'etapes podeu buscar-los vosaltres, no és per mandra sinó perquè no diguin que amb internet no cal fer res).

 Sobrepassada la línia de meta de les vuit etapes, arriba l'hora del Nirvana que constitueix l'alliberament de l'existència fenomènica a la que li és pròpia el patir. claríssim, oi? d'Una altra manera, el Nirvana és l'estat d'il·luminació en què els llaços perversos de la cobdícia, l'odi i la ignorància han estat tallats. Tampoc queda clar així? Plenitud interior personal serveix perquè s'entengui millor?

 Ens queden un munt d'aspectes del budisme per conèixer però es podria dir que ja tenim l'esquelet gairebé muntat i això és el que es pretén.