Més de la meitat dels aliments conreats en el món són produïts per dones. A l'Àfrica al voltant del 75% de les feines agrícoles les realitzen dones. Elles treballen més que els homes i en les tasques més dures, a més de cuidar de la família i de la casa.

Malgrat això les dones han hagut de mantenir al llarg del temps una dura lluita per que es reconeguin els seus drets. Als països més desenvolupats s'ha avançat molt en els últims anys, però la situació és pitjor als països del Sud.

Les creences religioses i les tradicions són els arguments que s'usen molts cops per marginar al sexe femení en el treball, l'atenció mèdica, l'escola o la presa de decisions.

Cada cop són més les dones que tenen una feina remunerada en el món. Tenir uns ingressos propis evita la dependència dels homes (marits, pares o germans) en l'aspecte econòmic, i permet que s'avanci cap el camí de la igualtat entre els sexes.

Però, malgrat aquests progressos, la situació està encara lluny de ser justa. El treball de la dona no és reconegut d'igual manera que el de l'home: els salaris són més baixos i són poques les dones que aconsegueixen llocs directius a les empreses i en l'administració pública.

En el mapa apareixen les dones executives i gerents que hi ha en cada país per cada cent homes amb aquests càrrecs. A tot el món hi ha una mitja de 18 dones directives per cada 100 directius. Als països industrialitzats són 44 i als països del Sud només 12.

Els nens i nenes treballadors pateixen l'abús dels qui els contracten o els obliguen a treballar (que en ocasions són els seus propis pares).

Treballen per necessitat per poder guanyar un sou de misèria amb què sobreviure o ajudar la família. En ocasions ho fan per pagar un deute que han contret els pares o perquè no poden o no volen anar a escola. Els empresaris sense escrúpols els prefereixen com a treballadors perquè són hàbils, cobren poc i no protesten per les males condicions de treball.

No obstant això, els nens treballadors malgasten la seva infància, descuiden la seva educació, perden el seu temps d'oci i deterioren la seva salut, perdent així la possibilitat de ser uns adults sans i formats capaços de sortir de la situació de pobresa en què es troben.

L'OIT (Organització Mundial de Treball) creu que hi ha 200 milions de nens menors de 15 anys treballant en el món. Però podrien ser més, ja que els empresaris i les famílies oculten el treball infantil, que està prohibit pràcticament en tots els països del món. Les xifres que apareixen en el gràfic són les de percentatge de nens i nenes que treballen en alguns països del món. Es poden observar que les xifres més altes es donen als països del Sud (Àfrica i Àsia principalment), però també en països desenvolupats hi hi ha treball infantil

Font: FUNCOE y UNICEF, "Querido Mundo", Madrid 1998